Masaoka Shiki 1.0

Masaoka Shiki 1.0 

De momento solo está escrito en catalán, pero puede ser que lo traduzca. En cualquier caso se puede usar el gadget de traductor de Google.

 
Aquesta primera intervenció sobre la figura de Masaoka Shiki serà un resum molt concís de la vida i importància d'aquest poeta. A partir d'aquest text, vindran almenys quatre més, un per cada estació de l'any, en les que s'analitzaran alguns haikus seu.

Masaoka Shiki va ser un poeta que, malgrat la seva curta vida a causa de la tuberculosi (1867 – 1902, 35 anys), va ser molt important per recuperació de la popularitat i valor literari del haiku. Per exemple, va ser el germen de l'Associació de poetes del "vent entre els pins" (Shofu-kai). Sense tindre una naturalesa típica de líder, va ser una enorme lluna plena a la qual li gravitaren tot un complex d'estels o deixebles com Takahama kyoshi, Kawahigashi Kekigoto, Naito Misetsu i altres.

A part de ser un gran poeta, també va escriure diversos textos d'un caire més crític i analític en els que mostra una visió que reconeix la tradició i la revela, desenterrant-la de tota una capa d'intel·lectualisme i estereotipisme que havien cobert el haiku de la seva època. Va escriure assíduament a un diari (Nippon), també anàlisis com Basho zatsudan o Basho Zodan i assajos com Haikai Hogukaro, etc.

L'últim "mestre" d'en Shiki, va ser un poeta que fins aleshores era més conegut per pintor que per poeta, Yosa no Buson. Buson, al contrari (en general) de Basho va de l'experiència de la realitat a les ressonàncies que aspiren a implicar i arribar a l'home. A partir d'aquest descobriment, Shiki tindrà com a primer referent a Buson.

El final de la seva vida és al llit, sense poder moure's. Shiki sabia que li faltava poc de vida, però va continuar pintant i escrivint (als seus amics i en general) fins al final dels seus dies. De fet, hi ha una anècdota del final de la seva vida d'una potència poètica increïble i amb la qual costa no emocionar-se:

Era ja un moment en el qual s'ofegava amb la flegma. La gent deia que l'aigua de carabassera, abans de florir, era molt bona per destapar els bronquis i, de fet, a en Shiki li anava molt bé. El seu grau de desig, deia ell mateix, que era quasi zero, i pensava "No li deia buda a això nirvana i Jesús salvació?". 

Al capvespre va veure un detall que el va prendre tota l'esperança. La carabassera havia començat a florir. La seva germana el va ajudar a escriure l'últim haiku: L'aigua ja arriba tard. 

Quan va arribar el seu deixeble, Kiyoshi, ja era per la matinada i Shiki jeia assossegat, d'esquenes, mirant a la paret.

He fet un resum molt curt. He tingut, per tant, que passar per alt molta informació, però es pot trobar a internet si us ha interessat prou.

El pròxim text ja serà una anàlisi de la poesia de Masaoka Shiki. Per no fer-ho massa llarg, estarà separat, en principi, en quatre parts corresponents a les quatre estacions.

Per deixar-vos la mel als llavis, escriure dues traduccions que he fet d'un haiku d'aquest gran mestre. La mètrica no és cent per cent exacta en els dos, però, el primer, amb un contingut (tot i que amb una mica menys de moviment) prou fidel al de l'original; i el segon és el que em sembla millor.

梅雨晴れや

ところどころに

ありの道

Tsuiu-bare ya

Tokoro-dokoro ni

Ari no michi

És temps de pluges

De tot arreu sorgeixen

Camins de formigues

També podria ser:

És temps de pluges

Per aquí i per allà

Camins de formigues