Pedres / Piedras

Pedres / Piedras (POEMA ORIGINAL EN CATALÀ) (VERSIÓN EN CASTELLANO) Pedres Faig un passeig amb el vent per la ribera. Miro les pedres, travessen el meu reflex, semblen instants fossilitzats, però hi ha un petit forat pel qual es fuga un raig de temps: les pedres estan vives a poc a poc, no poden fer res més que viure, viuen mils de vides, mils de records, viuen sent runa i viuen sent maó, viuen la mort sense poder morir. Fragmentades i després foses, arrodonides per les carícies del riu des del seu origen, des del seu persistir: irreparablement em parlen sense parlar-me, el viure ja és la petrificació de la seva vida, el perpetu moviment d'una quietud passatgera: cada segle és un instant. Un altre riu que és dins seu condueix els seus presents cap a una platja de records. La seva darrera paraula, el seu darrer gest es fonen amb l'etern i retornen al ventre en una espiral on són a l'hora mare i filla. Nosaltres no...